SI NO ESTÀS

Quan et sents trist i sol, i no trobes solució.
Quan el teu temps ha canviat i res és com abans.
Quan perds ganes de seguir, i et trobes fatigat.
Fatigat de no estar ple, estant als millors anys.

No et pares, no et rendisques mai.
No perdes pel camí l’esforç que t’ha fet gran.

Què és del poeta sense l’ànima?
Què és de la vida sense amor?
Què és de la Terra quan no hi ha ningú?
Què és d’aquest món si no estàs tu?

Quan el cap no ho veu gens clar, vius un mareig constant.
Madurar és sofrir més... sofrir no és fracassar.
Quan tremola l’amistat, ja no es creuen camins.
El record et fa mancar de ganes d’estar viu.

Si estàs cansat descansa, però no et rendisques.
Mantindre l’esperança és el que ens fa seguir.

Què és del poeta sense l’ànima?
Què és de la vida sense amor?
Què és de la Terra quan no hi ha ningú?
Què és d’aquest món si no estàs tu?